Modernisme i Noucentisme

Olot és on es concentren les principals mostres d’art modernista i noucentista de la Garrotxa.

I és que a Olot, el Modernisme va tenir una forta influència sobre l'arquitectura urbana. Alfred Paluzie, Josep Azemar, Lluis Domènech i Muntaner, l'escultor Miquel Blay van deixar la seva empremta en diversos edificis, com la casa Mas Collellmir, la Pastisseria Ferrer, Can Noguer, la casa Pujador, la casa Escubós, la portalada lateral de l'Església de Sant Esteve, la casa Gaietà Vila, la casa Solà Morales, la casa Riera, la casa Gassiot, la casa Sibidí, la casa Masllorens i la torre Pons i Tusquets. A nivell escultòric, "La Lectura" és la peça més destacada.

El Firal d’Olot concentra dues de les obres modernistes més destacades d’Olot. A un dels laterals s’aixeca la Casa Solà Morales, que des de l’any 2000 forma part de la Ruta Europea del modernisme. Els motius vegetals predominen a la façana que va renovar Lluís Domènech i Montaner entre els anys 1913 i 1916. Una galeria amb  dotze columnes decorades i la barbacana de rajola de València a més de dues cariàtides, obra de l’escultor Eusebi Arnau, acaben de decorar la vivenda des de la qual també es pot contemplar un altre exemple del Modernisme: la Casa Gaietà Vila. Situada al capdavall del Firal, és un altre dels edificis que més criden l’atenció al centre d’Olot. Alfred Paluzie va ser l’arquitecte d’aquesta casa que també conté elements medievals, com per exemple uns merlets que coronen l’edifici.

La ruta pot acabar amb una visita al Museu de la Garrotxa, on es mostren diverses obres modernistes, com la col·lecció de cartell del concurs dels Cigarrillos París, de Ramon Casas, o les escultures modernistes i noucentistes de Miquel Blay i Josep Clarà.

També són creacions modernistes, la Casa Pujador, la Casa Gassiot o la Masramon, aquesta última de l’arquitecte Rafel Masó, que també va projectar el Mas la Riba a l’Hostalnou de la Vall de Bianya. A aquesta última localitat també són modernistes l’altar i la portalada de l’església romànica de Sant Salvador de Bianya i la casa de la Coromina.

El Modernisme també va deixar petja a la vall d’Hostoles. A Sant Feliu de Pallerols hi ha Can Casas. Els vitralls de colors, les ceràmiques pintades i els treballs de fusta i la forja ens recorden que aquest edifici, avui reconvertit en farmàcia, va ser construït a principis del segle XX dins del modernisme tardà. Al municipi veí, a les Planes d’Hostoles, un dels primers edificis modernistes que trobareu són les actuals escoles, inaugurades l’any 1918. S’aixequen al cantó esquerre de la carretera d’entrada al poble des de Sant Feliu, i una de les particularitats de la seva façana és que manté els cartells que diferenciaven l’accés al centre dels nois i de les noies.

Al mateix cantó de la carretera, uns metres més avall, trobareu Can Garay, de 1906 (que amb motiu del centenari de la seva edificació, s’ha convertit en un petit hotel que conserva els aires modernistes). A la sortida de les Planes d’Hostoles, en direcció a Girona, s’aixeca la Torre Dusol, que va ser construïda entre 1920 i 1922. Altres edificis amb traces modernistes són Can Cadet i Can Noguer.