Turisme Garrotxa Turisme Garrotxa
Reserva online

Garrotxa Cultour

15 propostes per descobrir el patrimoni de la Garrotxa

Deixa’t seduir pel patrimoni de la Garrotxa!


Deixa’ns que et guiem pels racons més destacats de la Garrotxa a través de 15 propostes temàtiques que et portaran per més de 200 indrets d’interès, la meitat dels quals els trobaràs senyalitzats.

La majoria de rutes transcorren per diversos municipis i paratges de gran bellesa i interès històric, natural i cultural. Un llegat patrimonial impressionant que podràs descobrir al teu ritme.
A l’APP Garrotxa Cultour, la millor eina per no perdre’s cap detall, hi ha informació de tots i cadascun d’ells.

Dades històriques, fotografies, jocs... Gaudeix, admira i apassiona’t del patrimoni cultural de la Garrotxa com no ho havies fet mai fins ara.

No podràs parar!


Segueix les 15 propostes amb l’APP Garrotxa Cultour


L’APP Garrotxa Cultour és el millor aliat per seguir les 15 propostes. Es pot descarregar gratuïtament als mercats d’aplicacions d’Android i iOS, i hi trobaràs informació molt completa de totes les propostes i indrets d’interès, amb fotografies, vídeos i passatemps de tota mena, que permetran als més petits aprendre tot jugant.

Cadascuna de les 15 propostes de Garrotxa Cultour està formada per un nombre determinat de llocs d’interès (ermites, ponts, edificis singulars...), molts dels quals estan senyalitzats sobre el terreny. Registra’t o entra amb el teu compte de Facebook o Google Plus, marca els llocs que vagis visitant i consulta el rànquing dels usuaris més inquiets.

Per treure el màxim profit de l’APP, no t’oblidis d’activar el GPS!

Besalú, vila jueva

Els jueus van habitar el barri al costat del riu Fluvià durant més de 500 anys i avui la seva memòria perviu en el ric patrimoni que hi van deixar i que esdevé fil conductor de la ruta que ens endinsarà en la cultura jueva. La ruta transcorre pels carrers i places del barri medieval de Besalú, el pont que donava accés a la vila, els carrers del Pont Vell, de Tallaferro i del Portalet, la casa Astruc o Cúria Reial i la plaça dels Jueus, on hi havia l’antiga sinagoga i l’entrada al micvé, el bany jueu de purificació. El de Besalú és un dels pocs micvés del segle XII que es conserven, fet que el converteix en un veritable tresor patrimonial.

El Camí de Sant Jaume

En aquesta ruta coneixerem la història del Camí de Sant Jaume i el recorrerem per la comarca de la Garrotxa, tot descobrint nombrosos llocs d’interès. El camí més popular i accessible comparteix recorregut amb la via verda i ressegueix el camí on hi havia les vies del tren que baixava d’Olot cap a Girona i Sant Feliu de Guíxols, en el tram de les Planes d’Hostoles als Hostalets d’en Bas. Un altre dels camins de Sant Jaume que recorren la comarca és el que seguia la Via Ànnia, que començava a l’Empordà i s’endinsava a la Garrotxa seguint el curs del riu Fluvià, a través de Besalú, Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts.

El cor del Parc Natural

Aquesta ruta ens descobreix la vila de Santa Pau i el seu ric patrimoni medieval, inclòs també en altres rutes, com la medieval, la dels remences o la dels carlins. Partint del nucli de Santa Pau, recorrerem el seu territori per descobrir-ne racons emblemàtics, com la Pedra del Diable o el salt d’aigua de Can Batlle; multitud de petites ermites i capelles disseminades pels boscos i muntanyes dels voltants, com el Santuari de Santa Maria dels Arcs o l’església de Sant Martí Vell, i els volcans i la Fageda, al bell mig del cor del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Els volcans d'Olot

Els volcans han marcat profundament la forma de ser de la ciutat d’Olot i els seus habitants, des dels materials volcànics presents en carrers, edificis i parcs, fins als paisatges de l’Escola d’Olot i la cuina volcànica. Iniciarem la ruta visitant el Museu de la Garrotxa, a l’edifici de l’Hospici, per perdre’ns després pel centre històric d’Olot. Pujarem als volcans Montsacopa, de Montolivet i de les Bisaroques per descobrir-hi les antigues torres de defensa i les diferents perspectives de la ciutat. I acabarem amb una passejada pels paratges de la Moixina i el Bosc de Tosca, i la visita obligada al Museu dels Volcans.

Les colades de lava

L’activitat volcànica que fa milers d’anys es produïa en els actuals municipis de Castellfollit de la Roca i Sant Joan les Fonts va expulsar una gran quantitat de lava que es va estendre per les valls. Amb el temps, la combinació de la roca volcànica, l’aigua que s’hi escola, els rius, el fred i la calor ha esculpit les cingleres espectaculars i els enclavaments geològics singulars que ens descobreix la ruta Castellfollit-Begudà-Sant Joan les Fonts d’Itinerànnia. A Sant Joan les Fonts podem seguir la ruta de les Fonts i Verlets, amb l’aigua com a protagonista, i la de Les Tres Colades i el Boscarró, on la geologia i el vulcanisme prenen el protagonisme.

El camí dels remences

Aquesta ruta ens durà més de 500 anys enrere, quan molts pagesos catalans sotmesos a condicions d’esclavitud i determinats costums feudals, coneguts com els mals usos, prengueren les armes contra els senyors feudals. Resseguirem la història d’aquesta revolta social, la revolta dels remences, de la mà del líder remença més recordat i estimat, Francesc de Verntallat, i visitarem els indrets escampats per les viles i muntanyes del sud de la Garrotxa que hi van estar vinculats, com el castell d’Hostoles i el de Puigpardines, l’ermita de Sant Salvador, la casa Jonquer, el molí de la Conqueta o l’ermita de Finestres.

La Garrotxa artística

La Garrotxa és una comarca lligada a l’art des de moltes perspectives. La ruta comença a Olot, amb la visita al Museu de la Garrotxa, on podrem gaudir de les obres més importants de l’Escola Paisatgística d’Olot, com les dels germans Vayreda, o obres escultòriques de Josep Clarà i Miquel Blay. Continua amb un recorregut pels espais públics de la ciutat i amb la visita a diversos pobles de la comarca, des de la Vall d’en Bas fins a Tortellà, per descobrir com escultures, edificis i, fins i tot, parcs ofereixen a la comarca una gran riquesa artística que complementa el valor històric, paisatgístic, cultural i gastronòmic de la Garrotxa.

La Garrotxa Modernista

Catalunya és un dels indrets d’Europa on el Modernisme va florir amb més força, coincidint amb la represa econòmica, cultural i política representada per la nova burgesia, que se serví d’aquest moviment per expressar el seu poder econòmic i el seu gust artístic. A la Garrotxa, i especialment a Olot, aquest és l’estil del qual més i millors exponents hi ha després del romànic. La ruta comença amb un passeig per Olot, per visitar edificis modernistes com la Pastisseria Ferrer, la casa Pujador o Can Escubós, i continua per alguns pobles de la comarca que també van acollir aquest impuls creatiu, com Sant Feliu de Pallerols o les Planes d’Hostoles.

La via romana

La ruta de la via romana consta de dos trams diferenciats. El primer tram transcorre pel municipi de Castellfollit de la Roca, resseguint les restes conservades de la via romana que suposadament provenia de Besalú. No tornem a trobar-ne restes fins a la vall de Bianya, on comença el segon tram d’aquesta ruta que des de Sant Salvador de Bianya ens durà fins a Sant Pau de Segúries, tot pujant el collet de Capsacosta, de 6,2 quilòmetres i amb 420 metres de desnivell. Aquest tram formava part d’una ruta que se separava de la gran Via Augusta per endinsar-se als Pirineus i creuar-los, segurament, pel Coll d’Ares.

Ermites romàniques de la Garrotxa

La majoria de les restes arquitectòniques medievals de la Garrotxa daten dels segles XII i XIII, tot i que també hi podem trobar algunes edificacions anteriors al segle XI. De fet, l’arquitectura romànica de la Garrotxa segueix les directrius arquitectòniques del romànic del segle XII. Desgraciadament, les restes que han sobreviscut al pas dels segles es limiten a absis i edificis reformats posteriorment. A la Garrotxa hi trobem formes d’art romànic tradicional, com les construccions que es regeixen segons l’estil llombard, però també altres formes d’art romànic més treballades.

L'Olot més autèntic

Artística, històrica, volcànica, carlina… Hi ha molts adjectius que escauen a la ciutat d’Olot, una vila més que mil·lenària, però que gairebé no conserva cap rastre dels edificis construïts abans del 1427 i 1428, perquè els terratrèmols d’aquells anys van ensorrar pràcticament tota la ciutat. Passejarem per la vila vella i per la vila nova, pujarem al volcà Montsacopa, ens endinsarem als paratges que pintaven els artistes de l’Escola d’Olot i descobrirem els edificis més emblemàtics de la ciutat i el tresor que amaguen al seu interior, com el Museu dels Sants, testimoni del treball dels tallers d’imatgeria, de llarga tradició a Olot i que han donat fama a la ciutat arreu del món.

Miradors de la Garrotxa

Aquesta ruta ens porta a catorze indrets que ens obsequien, sovint després d’una bona caminada, amb unes vistes singular dels principals indrets de la Garrotxa i el seu entorn des de totes les perspectives, com ara, entre altres, el mirador que ens ofereix l’extrem de la cinglera de Castellfollit de la Roca, des d’on es poden observar les muntanyes de l’Alta Garrotxa i la vall del Fluvià en el seu camí cap al mar, o l’església de Sant Miquel de Coma-de-roure, al municipi de Beuda, que domina les vistes del santuari de la Mare de Déu del Mont, la conca del riu Fluvià i les valls d’Olot, el Collsacabra i fins al Pla de l’Estany.

Patrimoni industrial

En aquesta ruta recorrerem fàbriques, canals, xemeneies i altres construccions fabrils, testimoni de l’economia industrial de la Garrotxa. Viatjarem per la història, des dels molins fariners d’abans de la revolució industrial fins a l’embranzida econòmica que va comportar la industrialització de la comarca des de finals del segle XIX fins a principis del XX. El viatge s’articula a partir de dos dels principals rius de la comarca: el Fluvià, d’Olot cap a llevant, i el Brugent, que s’endinsa cap a la Vall d’Hostoles, a les ribes dels quals es van crear les indústries per tal d’aprofitar la força de l’aigua.

Records de la darrera carlinada

En aquesta ruta visitarem alguns indrets de la Garrotxa que van ser protagonistes en la tercera guerra carlina (1872-1876). Ens hi acompanyaran les paraules de Marià Vayreda (Olot, 1853 - Barcelona 1903), que no només va viure en persona els fets que resseguirem sinó que anys després els va relatar a Records de la darrera carlinada. La comarca de la Garrotxa fou un dels epicentres de la guerra a Catalunya, amb episodis destacats com la batalla de Tortellà el 23 d’agost de 1873, la batalla de Toix el 14 d’abril de 1874 o la rendició d’Olot a l’exèrcit carlí dos dies més tard, domini que es mantingué durant gairebé un any.

Ruta medieval

Monestirs, poblats medievals, esglésies i per sobre de tot castells són avui dia alguns dels testimonis que la Garrotxa conserva del seu passat medieval. Arreu de la comarca trobem nombrosos vestigis d'antics castells, com les restes de l'antic castell dels senyors de Montpalau a Argelaguer o les del castell de Puigpardines. I molts dels municipis de la Garrotxa tenen l'origen en aquesta època, com Santa Pau, clar exemple de poble medieval articulat a redós del castell dels barons de Santa Pau, o Sant Feliu de Pallerols, Riudaura o Tortellà, formats a la zona de la sagrera, una zona declarada d’immunitat a trenta passos al voltant de les esglésies.

Vols navegar més còmodament des de mòbil o tauleta? Descarrega't l'APP Garrotxa Cultour!

 

APP Garrotxa Cultour Google Play
APP Garrotxa Cultour iOS
APP Garrotxa Cultour

app cultour cat