Territori i natura

La Garrotxa està situada al nord de Catalunya, a la conca alta del riu Fluvià, les capçaleres de la Muga, el riu Brugent i la riera de Llémena.

En aquesta comarca s’hi poden observar dos tipus de paisatge totalment diferents. Mentre que per bona part de la meitat sud s’hi estenen més de 40 volcans i diverses colades de lava, formant un paisatge suau i sense gaires desnivells, protegit pel Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, des de la vall del riu Fluvià cap al nord el paisatge canvia radicalment, tornant-se més abrupte i escarpat amb abundants cingles i congostos. És l’alta Garrotxa, una àrea declarada Espai d’Interès Natural.

Tots aquests espais, juntament amb d’altres, com el riu Fluvià, formen part de la Xarxa Natura 2000, en una iniciativa europea per a protegir els espais naturals més singulars, diversos, rars, ben conservats, representativius, fràgils o vulnerables i que connecten amb d’altres de les mateixes característiques.

El clima de la Garrotxa és mediterrani de muntanya mitjana. Les precipitacions són abundants durant tot l’any, i l’hivern és l’estació més seca. Les freqüents pluges generen uns estius frescos, mentre que la influència del Pirineu fa que els hiverns siguin freds.

La vegetació és un reflex del clima. Mentre que a l'alta Garrotxa i a l'est de la comarca hi ha un sector de vegetació de caràcter mediterrani, la resta de comarca és coberta per vegetació submediterrània que passa a atlàntica en els punts més humits. L’alzinar és característic dels vessants assolellats del sector oriental, amb estius relativament secs i calorosos, la roureda és el bosc que predominaria a la resta de zones, i la fageda és el bosc que es trobaria als sectors més humits. A la plana d’Olot, l’espècie natural més característica és el roure pènol, encara que avui en dia la seva presència s’ha reduït a petits boscos situats al voltant de la ciutat.