El monestir de Sant Joan les Fonts es remunta als voltants de l'any 958 i va ser dedicat a Sant Joan Baptista. Del segle XI al XV, depenia de Sant Víctor de Marsella, després va passar a formar part del domini del monestir de Sant Pere de Besalú fins al 1592, moment en què va passar a ser de Sant Pere de Camprodon fins al segle XIX.
Durant els terratrèmols del segle XV el claustre i les antigues construccions del complex monacal van quedar molt malmeses, fins a l'extrem que, amb el temps, es van acabar enderrocant, excepte l'església, que és l'únic edifici del monestir que ha arribat als nostres dies.
L'església és d'estil romànic amb planta basilical, de forma rectangular, composta per tres naus, una de central i dues de laterals. Destaca el gran absis i dues absidioles a cada costat de l'absis central, una de les quals es va perdre el segle XVIII. De l'interior destaca la decoració dels capitells, la pica baptismal del segle XII i les diferents obres d'art exposades a les naus laterals, entre les quals hi ha una rèplica de la Majestat de Sant Joan les Fonts.
L'any 1982 va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Més informació
