La Garrotxa ha inspirat molts autors, que han escrit poesia, prosa, narració i teatre ambientats a la Garrotxa, obres de pràcticament tots els gèneres literaris.
Descobreix els autors més destacats, que han publicat obres literàries vinculades, d'una manera o atra, amb la Garrotxa.
Segle XXI
Plana, Anna, i Romero, Sergi, La volta a peu a la Garrotxa, Llibres de Batet, Olot, 2021
Guia de viatge per conèixer aquesta terra caminant i per descobrir, de poble en poble, molts dels seus atractius. Està concebuda com una ruta de 10 etapes que permet pernoctar cada dia en un poble diferent, més una altra etapa que, d’Olot estant, recorre els volts de la ciutat. La guiadescriu pas a pas l’itinerari de les 10 + 1 etapes proposades, i relaciona totes les dades de cadascuna d’elles, amb un petit mapa de la ruta i el seu perfil. En cada etapa també descobreix un tresor, suggereix el que val la pena no perdre’s i el que cal tenir en compte. Un QR, redirecciona directament al track de l’etapa corresponent i així assegura que ningú es perdi. Dues pàgines de notes, després de cada etapa, permeten al viatger personalitzar-la i convertir-la en un viatge únicament seu, fruït d’aquell moment precís en què l’emprengui i on els elements confluiran per fer-li un escenari irrepetible.
Serés, Francesc, La casa de foc, Proa, Barcelona, 2020
Un foraster arriba en un lloc carregat d'història viva, on res no és el que sembla. Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser, que a la Garrotxa s'estén per Santa Pau i Mieres. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix. Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.
Gironell, Martí, Paraula de jueu, Columna, Barcelona, 2020
Després de l’èxit d’El pont dels jueus, una de les novel·les històriques més venudes en català, arriba la seva continuació més esperada, Paraula de jueu. El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar. Una aventura medieval i vital que protagonitzen en Kim i l’Ester, una noia cristiana que treballa entre l’hospital de l’Almoina de Barcelona i el call jueu. A través d’ells veurem com jueus i cristians viuen la seva complexa realitat mentre ens capbussem en els costums del segle xiv. El poder de les paraules, la força de les conviccions, l’amor i el respecte com a ingredients bàsics per aixecar un pont d’entesa entre les dues religions. Una empresa que no serà gens fàcil perquè trobaran persones d’un costat i de l’altre que estan disposades a impedir-ho.
Vilar, Josep, Històries de l'Alta Garrotxa, Editorial Gavarres, Cassà de la Selva, 2019
Històries de l’Alta Garrotxa parla d’històries de la guerra, del contraban, de la feina de pagès, dels pastors, dels excursionistes, dels capellans, de les desgràcies i els assassinats. Històries de vida dura i sacrificada, de supervivència amb pocs recursos. Aquest treball de Josep Vilar ha estat possible gràcies als informants, molts d’ells desapareguts, que van obrir-li les portes de casa seva i del seu cor, per explicar-li retalls, a vegades íntims, de la seva vida que, en definitiva, és la vida de tota la col·lectivitat.
Maragall Gorina, Joan, Obres completes. Poesia i teatre, Edicions 62, Barcelona, 2010
Al cap de més de cinquanta anys de l’edició de Selecta, nova edició de les obres completes de Joan Maragall. La nova edició de les obres completes de Maragall, necessària al cap de més de cinquanta anys de l’edició de Selecta, és una iniciativa de l’Arxiu Maragall en la qual ha treballat llargament un equip d’especialistes. El projecte comença a veure la llum aquest any 2020, amb l’edició del volum que aplega tota la poesia i el teatre originals de Maragall. La característica principal d’aquest volum és que presenta tota la poesia de Maragall, tant la recollida en llibre com la dispersa, incloent-hi la tragèdia Nausica com a culminació de la trajectòria poètica de l’autor, i que l’obra es presenta en edició crítica, amb una relació extensa de formes conegudes de cada poema, un aparat complet de variants i un seguit de notes que permeten entendre millor els poemes i relacionar-los amb els episodis pertinents de la biografia de Maragall. El poeta va estiuejar a Olot, i fins i tot va dedicar un famós poema a la Fageda d'en Jordà. Actualment, l'itinerari més conegut per visitar aquesta reserva natural duu el seu nom.
Gironell, Martí, El Pont dels Jueus, Columna, Barcelona, 2007
Una novel·la trepidant sobre la construcció d'un pont històric. El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.
Puigdevall, Ponç,La Catalunya bruta, Quadern d'El País, 14-II-2002, Barcelona, 2002
Cercas Mena, Javier, Soldats de Salamina, Tusquets Editores, Barcelona, 2001
El nucli central de la novel·la gira entorn de la persona real de Rafael Sánchez Mazas, escriptor i ideòleg de la Falange Española, estret col·laborador de José Antonio Primo de Rivera i, en particular, de l'episodi en el qual va escapar del seu afusellament. La Guerra Civil Espanyola està acabant, i les tropes nacionals avancen cap a Catalunya. Les tropes republicanes en retirada destrueixen ponts i vies de comunicació per protegir la seva fugida. Sánchez Mazas, pres a Barcelona, escapa d'un afusellament col·lectiu al santuari del Collell (Mieres). Quan surten a cercar-lo, un soldat republicà que acaba d'emocionar tots els presos ballant al so del pasdoble Suspiros de España el troba, l'encanona però, finalment, li perdona la vida i el deixa fugir. Sánchez Mazas s'amaga al bosc i aconsegueix l'ajuda d'un grup de pagesos als quals tornarà el favor ajudant-los un cop acabada la guerra. L'autor, Javier Cercas, es converteix en un personatge de la novel·la; un periodista que investiga aquest succés abans d'escriure el llibre. Existeixen diferents itineraris senyalitzats que permeten visitar els escenaris de la novel·la.
Cuéllar Bassols, Alexandre, Altres temps, altres hores, CCG edicions, Girona, 2001
Segle XX
Mercader Sunyer, Joan, La Pluja sobre els volcans, Fundació Pere Simón, Olot, 2000
Tree, Matthew, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, Columna, Barcelona, 2000
Dalmau , Marcel, Fotografies, , Olot, 1998
Ramoneda Molins, Josep, "Memòria impressionista de la Garrotxa", dins Descobrir Catalunya, 4, Grup 62, Barcelona, set-oct 1997
Calders Rossinyol, Pere, Un estrany al jardí i altres contes, Ed. de la Magrana, Barcelona, 1995
Triadú Font, Joan, El Collsacabra, Ed. Proa, Barcelona, 1994
Roig Fransitorra, Montserrat, El cant de la joventut, Ed. 62, Barcelona, 1991
Verdaguer Santaló, Jacint, Excursions i viatges, Ed. Barcino, Barcelona, 1991
Navarro Santaeulàlia, Josep, Terra negra , La Magrana, Barcelona, 1990
Teixidor Comes, Joan, Més apunts, 1986-1989, Ed. Destino, Barcelona, 1990
Bohigas Guardiola, Oriol, Combat d'incerteses. Dietari de records, Ed. 62, Barcelona, 1989
Teixidor Comes, Joan, Fluvià, Ed. Columna, Barcelona, 1989
Fluvià és el llibre que clou tota l’obra poètica de Teixidor, amb un total de 26 poemes autobiogràfics, i conté un resum bellíssim i emocionant de la vida de l’autor. Resseguint aquest itinerari literari per l'alt Fluvià es poden visitar els paratges descrits al poemari.
Griera Calderón, Rafael, Olot, , Impremta Aubert, 1988
Teixidor Comes, Joan, El Príncep, Ed. Columna, Barcelona, 1988
Berga Boix, Josep, Escrits diversos, Editora de Batet, Olot, 1987
Manent Cisa, Marià, El vel de Maia, Destino, Barcelona, 1985
Planella Domènech, Gabriel, Història d'un paisatge, Laertes, Barcelona, 1985
Teixidor Comes, Joan, Els anys i els llocs, Destino, Barcelona, 1985
Vayreda Vila, Marian, Obres Completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1984
Berga Boix, Josep, La pujada del gegant, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1983
Permanyer Lladós, Lluís, Sagarra, vist pels seus íntims, Edhasa, Barcelona, 1982
Bosch de la Trinxeria, Carles, Lena, Tipografia La Renaixensa, Barcelona, 1982
Bofill Mates, Jaume, Breu florilegi de versos noucentistes, Ajuntament d'Olot, Olot, 1981
Cambó Batlle, Francesc, Memòries, Ed. Alpha, Barcelona, 1981
Teixidor Comes, Joan, Tot apuntat, 1965-1975, Ed. Destino, Barcelona, 1981
Verdaguer Santaló, Jacint, Canigó, Selecta, Barcelona, 1980
Després de L'Atlàntida (1877), Idil·lis i cants místics (1879) i dos volums de tema montserratí (1880), la publicació de Canigó (1885) significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845—Vallvidrera 1902) i la culminació de la nostra Renaixença literària. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista, dins el context de la nova poesia del moment. El seu component mítico-patriòtic, i els seus excepcionals encerts lingüístics i formals, en fan una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània. Verdaguer va escriure parts d'aquesta obra des del santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà), on es pot pujar a peu a través de diferents itineraris.
Pla Casadevall, Josep , Notes del capvesprol, dins OC 35, Ed. Destino, Barcelona, 1979
Berga Boix, Josep, Llegendes de la comarca d'Olot, Aubert Impressors, Olot, 1977
Pla Casadevall, Josep, Tres guies, OC 30, Destino, Barcelona, 1976
Rovira Virgili, Antoni, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de la guerra i de l'exili, Ed. Curial, Barcelona, 1976
Albert Corp, Esteve, Les cinc branques. Poesia femenina catalana, [l'autor], Barcelona, 1975
Jordà Güell, Ricard, Si no us agrada..., Impremta Aubert, Olot, 1974
Pla Casadevall, Josep, Un petit món del Pirineu, dins OC 27, Destino, Barcelona, 1974
de Zamora , Francisco, Diario de los viajes hechos en Cataluña, Curial, Barcelona, 1973
Nadal Farreras, Josep M., Exercicis de retòrica (crònica personal de la meva història recent), Agpograf, [Barcelona?], 1971
Pla Casadevall, Josep , Tres senyors, dins OC 19, Ed. Destino, Barcelona, 1971
Tell Lafont, Guillem August, Poesies, Impremta Atlés, Barcelona, 1971
Manent Cisa, Marià, A flor d'oblit, Ed. 62, Barcelona, 1968
Pla Casadevall, Josep, Viatge a la Catalunya Vella, dins OC 9, Destino, Barcelona, 1968
de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Poesies, Ed. Barcino, Barcelona, 1968
Sargatal Plana, Alfred, Retalls del diari d'un adolescent (poemes), Impremta de Pere Alzamora, Olot, 1966
Danés Torras, Joaquim, Llibre d'Olot, Ed. Selecta, 1960, Barcelona
Maragall Gorina, Joan, Obres Completes, 2 vols., Ed. Selecta, Barcelona, 1960
Soldevila Zubiburu, Carles, Bellesa de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1956
Carreras Pau, M. Concepció, Tribut al paisatge i Fonts d'Olot, Impremta Aubert, Olot, 1953
de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Evocacions i altres poesies, Biblioteca Olotina, Olot, 1950
Armengol Prat, Lluís, "El Far, escenografia de leyenda", dins Pyrene, , , 1949
Cardona Roig, Osvald, Els plàtans d'Olot (Epigrames), dins Pyrene, , Olot, 1949
Gelabert Rincón, Josep, El Vora-Tosca, Impremta Aubert, Olot, 1949
Pla Casadevall, Josep Calendario sin fechas: Olot-San Lluc, "Destino", núm. 640, , , 12-XI-1949
Prat Moliner, Josep O., "Nuestro Río", Pyrene, 4, juliol, Olot, 1949
Torrent , Rafael, "Trío de fuentes cantarinas", dins Pyrene, , Olot, 1949
Benavent de Barberà, Pere, Homes, homenets i homenassos, Gràfica Minerva, Bar, 1935
Villar de Serch, Anicet, Terra i ànima. Lectures sobre coses de Catalunya, Miquel A. Salvatella, Barcelona, 1934
Capdevila Balançó, Josep Maria, Amics i terra amiga, Ed. Barcino, Barcelona, 1932
Teixidor Comes, Joan, Poemes, Publicacions de la Revista, Barcelona, 1932
Vinyas Comas, Joan, Memòries d'un gironí, Impremta Masó, Girona, 1932
Santamaria Monné, Joan, Visions de Catalunya: (Catalunya vella - La muntanya), Sallent, Barcelona, 1928
Guasch Miró, Joan M., "Vores del riu", pòrtic a Bells indrets de la comarca olotina, L'Estampa, Barcelona, 1926
Munteis Bracons, Josep, La quietud del pendís, Llibreria Catalònia, Barcelona, 1926
Benet , Rafael, Joaquim Vayreda, , Barcelona, 1922
de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Hores de col·legi, Impremta Bonet, Olot, 1922
Hostalrich Fa , Dolors, "Discurs presidencial dels Jocs Florals d'Olot l'any 1919", La Veu de Catalunya, , 28-IX-1919
Millàs-Raurell , Josep, "Ònixs", dins Vida Olotina, 152, , , III, 1919
d'Ors Rovira, Eugeni, La ciutadania oficial i la Ciutadania eficient, Seny, , 1919
d'Ors Rovira, Eugeni, "Glosari: Perill", La Veu de Catalunya, Barcelona, 31-XII-1919
d'Ors Rovira, Eugeni, "Glosari.- Històries de les Esparregueres", dins La Veu de Catalunya, , , agost-setembre 1919
Benavent de Barberà, Pere, Flors d'ametller, Gràfiques Verdaguer, Barcelona, 1918
Barnadas Mestres, Josep Maria, Esboços i estudis. VII. Tres esparses perdudes, Vida Olotina, núm. 87, Olot, 4-V-1917
Berga Boix, Josep, Clareta, Estampa de Vda. de N. Planadevall, Olot, 1917
d'Ors Rovira, Eugeni, "Oració dels soldats mutilats. Discurs presidencial dels Jocs Florals d'Olot 1917", , Olot, 1917
Verdaguer Santaló, Jacint, Excursions i viatges, Ilustració Catalana, Barcelona, [1913?]
Pous Pagès, Josep, La vida i la mort de Jordi Fraginals, Societat Catalana d'Edicions, Barcelona, 1912
Oller de Moragas, Narcís, Discurs del certamen Literari-Artístic d'Olot 1909, , ,
Soler Hubert, Frederic, L'apotecari d'Olot, Impremta de Salvador Bonavia, Barcelona, 1909
Carner Puig-Oriol, Josep, Primer llibre de sonets, , Barcelona, 1907
Berga Boix, Josep, Mar de brutícia-Un retrato esborrat, Tipografia catalana, Barcelona, 1906
Massó Torrents, Jaume, Desil·lusió, Tipografia L'Avenç, Barcelona, 1904
Torras Nató, Lluís, Garbellas de fajol, Impremta de Pere Alzamora, Olot, 1904
Vayreda Vila, Marian, La punyalada, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1904
La punyalada és l'obra més important de l'escriptor olotí Marià Vayreda i Vila. És una prospecció psicològica mitjançant la memòria autobiogràfica d'un personatge, i es considera una de les grans novel·les catalanes de la sortida de la tradició realista. La punyalada és la tercera obra de Vayreda, publicada pòstumament l'any 1904, que va morir quan estava corregint les proves d'impremta de la primera edició. Aquesta edició es va publicar a la revista "La il·lustració Catalana", sense pròleg i amb il·lustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada. Aquesta novel·la és el preludi, pels seus plantejaments, del Modernisme. Rebuda amb força entusiasme, es convertí en referent del realisme literari. Part de la novel·la transcorre a la zona entre Sadernes i Sant Aniol d'Aguja, que es pot visitar a través de diferents itineraris, com ara aquest.
Massó Torrents, Jaume, Croquis pirinencs, Segona sèrie, L'Avenç, Barcelona, 1903
Berga Boada, Josep, De la cartera, dins Lectura Popular, vol. IX, Estampa La Renaixensa, Barcelona, [s.d.]
Pla Cargol, Lluís G., De tot vent, Proses dels camins de la vida, Il·lustració Catalana, Barcelona, [s.d.]
Prat Moliner, Josep O., Històries de bèsties bones, Impremta Aubert, Olot, [s.d.]
Ribot Serra, Manel, Poesies, dins Lectura Popular XI, La Renaixensa, Barcelona, [s.d.]
Segle XIX
Ferrusola Feixas, Ramon, "Lo Salt de la Núvia (Llegenda Pirenaica), dins Sanch Nova 23-24, , , 1900
Guasch Miró, Joan M., Joventut. Poesies d'en Joan M. Guasch. Il·lustrades per J. Berga i Boada i C. Devesa, Llibreria d'A. Verdaguer, Barcelona, 1900
Vayreda Vila, Marian, Sanch Nova, Impremta de N. Planadevall, Olot, 1900
Utrillo Morlius, Miquel, Olot, Sanch Nova, 13-15, , 1900
Vayreda Vila, Marian, Records de la darrera carlinada, Impremta de N. Planadevall, Olot, 1898
Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d’una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l’exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l’estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra. Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l’absurd d’una guerra. "Records de la darrera carlinada" també és el nom que rep una de les 15 propostes temàtiques de Garrotxa Cultour, concretament la que aglutina els indrets relacionats amb les guerres carlines.
Devesa Pinadella, Celestí, L'Andreu de Platraver, "La Renaixensa, vol. XXVIII", , 1898
Masifern Marcó, Ramon, "A la meva enamorada", Flor natural del VIII Certamen Literari d'Olot 1897,
L'Olotí, Olot, 18-IX-1897
Bosch de la Trinxeria, Carles, Records d'un excursionista, Impremta "La Renaixensa", Barcelona, 1887
Rusiñol Prats, Santiago, Anant pel món, Tipografia de l'Avenç, Barcelona, 1896
Berga Boix, Josep, L'estudiant de la Garrotxa, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1895
Gomis Mestre, Cels, "El Triai (Festa popular olotina)", dins L'Avenç, , , 1893
Bosch de la Trinxeria, Carles, Tardanias, Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1892
Piferrer Fàbregas, Pau, Cataluña, 2 vols., Ed. de Daniel Crotezo y Cia, Barcelona, 1884
Font bibliografia: Atles Literari de les terres de Girona + elaboració pròpia.
