Llibres relacionats amb la Garrotxa

  • Inici
  • »
  • Cultura
  • »
  • Llibres relacionats amb la Garrotxa

La Garrotxa ha inspirat molts autors, que han escrit poesia, prosa, narració i teatre ambientats a la Garrotxa, obres de pràcticament tots els gèneres literaris.

Descobreix els autors més destacats, que han publicat obres literàries vinculades, d'una manera o atra, amb la Garrotxa.

 

Segle XXI

la casa de foc

Plana, Anna, i Romero, Sergi, La volta a peu a la Garrotxa, Llibres de Batet, Olot, 2021

Guia de viatge per conèixer aquesta terra caminant i per descobrir, de poble en poble, molts dels seus atractius. Està concebuda com una ruta de 10 etapes que permet pernoctar cada dia en un poble diferent, més una altra etapa que, d’Olot estant, recorre els volts de la ciutat. La guiadescriu pas a pas l’itinerari de les 10 + 1 etapes proposades, i relaciona totes les dades de cadascuna d’elles, amb un petit mapa de la ruta  i el seu perfil. En cada etapa també descobreix un tresor,  suggereix el que val la pena no perdre’s i el que cal tenir en compte. Un QR, redirecciona directament al track de l’etapa corresponent i així assegura que ningú es perdi. Dues pàgines de notes, després de cada etapa, permeten al viatger personalitzar-la i convertir-la en un viatge únicament seu, fruït d’aquell moment precís en què l’emprengui i on els elements confluiran per fer-li un escenari irrepetible.

Més informació.

 

 

la casa de foc

Serés, Francesc, La casa de foc, Proa, Barcelona, 2020

Un foraster arriba en un lloc carregat d'història viva, on res no és el que sembla. Una nit d’hivern, un home arriba al Sallent de Santa Pau. Ben aviat, el nouvingut rep l’encàrrec de fer classes a la Mar, una noia de tretze anys. La seva família és l’eix al voltant del qual giren totes les vides de la vall del Ser, que a la Garrotxa s'estén per Santa Pau i Mieres. “Aquesta nena es perdrà”, diu el seu avi, un home que té el do de trobar aigua sota terra i de donar ordres sense obrir la boca. Per esbrinar què vol dir perdre’s, haurem de recórrer els camins que uneixen les cases i les vivències dels habitants d’una vall on tothom hi arriba fugint d’alguna cosa i només es queden els que no han pogut anar-se’n. El foraster busca les històries soterrades com un saurí les vetes d’aigua, i es va fent un retrat de la vall i de la seva gent, del temps i del país, dels seus mites i d’ell mateix.  Som al centre del món i de la història. La casa de foc és una obra enganxada a la realitat i a la màgia, una novel·la que busca i que troba, una història que recorre el nostre present i que ens parla del futur, un llibre que cal llegir.

 

paraula de jueu

Gironell, Martí, Paraula de jueu, Columna, Barcelona, 2020

Després de l’èxit d’El pont dels jueus, una de les novel·les històriques més venudes en català, arriba la seva continuació més esperada, Paraula de jueu.  El mestre d’obres Pere Baró rep l’encàrrec de la vila reial de Besalú de reconstruir el pont que tres-cents anys abans havia aixecat el constructor Prim Llombard. Una riuada l’ha destruït i posa en risc l’expansió i la posició comercial de la ciutat. Un jove jueu, en Kim, descendent dels Llombard, troba la manera de participar en les obres, que s’aturaran per causes que es veurà abocat a investigar.  Una aventura medieval i vital que protagonitzen en Kim i l’Ester, una noia cristiana que treballa entre l’hospital de l’Almoina de Barcelona i el call jueu. A través d’ells veurem com jueus i cristians viuen la seva complexa realitat mentre ens capbussem en els costums del segle xiv. El poder de les paraules, la força de les conviccions, l’amor i el respecte com a ingredients bàsics per aixecar un pont d’entesa entre les dues religions. Una empresa que no serà gens fàcil perquè trobaran persones d’un costat i de l’altre que estan disposades a impedir-ho.

 

històries de l'alta garrotxa

Vilar, Josep, Històries de l'Alta Garrotxa, Editorial Gavarres, Cassà de la Selva, 2019

Històries de l’Alta Garrotxa parla d’històries de la guerra, del contraban, de la feina de pagès, dels pastors, dels excursionistes, dels capellans, de les desgràcies i els assassinats. Històries de vida dura i sacrificada, de supervivència amb pocs recursos. Aquest treball de Josep Vilar ha estat possible gràcies als informants, molts d’ells desapareguts, que van obrir-li les portes de casa seva i del seu cor, per explicar-li retalls, a vegades íntims, de la seva vida que, en definitiva, és la vida de tota la col·lectivitat.

 

 

 

obres completes joan maragall

Maragall Gorina, Joan, Obres completes. Poesia i teatre, Edicions 62, Barcelona, 2010

Al cap de més de cinquanta anys de l’edició de Selecta, nova edició de les obres completes de Joan Maragall. La nova edició de les obres completes de Maragall, necessària al cap de més de cinquanta anys de l’edició de Selecta, és una iniciativa de l’Arxiu Maragall en la qual ha treballat llargament un equip d’especialistes. El projecte comença a veure la llum aquest any 2020, amb l’edició del volum que aplega tota la poesia i el teatre originals de Maragall. La característica principal d’aquest volum és que presenta tota la poesia de Maragall, tant la recollida en llibre com la dispersa, incloent-hi la tragèdia Nausica com a culminació de la trajectòria poètica de l’autor, i que l’obra es presenta en edició crítica, amb una relació extensa de formes conegudes de cada poema, un aparat complet de variants i un seguit de notes que  permeten entendre millor els poemes i relacionar-los amb els episodis pertinents de la biografia de Maragall. El poeta va estiuejar a Olot, i fins i tot va dedicar un famós poema a la Fageda d'en Jordà. Actualment, l'itinerari més conegut per visitar aquesta reserva natural duu el seu nom.

 

 

el pont dels jueus, martí gironell

Gironell, Martí, El Pont dels Jueus, Columna, Barcelona, 2007

Una novel·la trepidant sobre la construcció d'un pont històric. El mestre d'obres Prim Llombard rep l'encàrrec del comte de Besalú de construir un pont fortificat. Malgrat que els habitants de la vila veuen aquesta obra com a providencial, el constructor aviat sofreix els obstacles d'una intriga per afavorir que un altre senyor s'apoderi del comtat. Els conspiradors fan servir tots els seus poders a l'abast, naturals i sobrenaturals, per aconseguir el seu objectiu. Confinada al call, la comunitat jueva passa a ser un suport indefugible en l'intent d'aturar aquest atac.

 

 

 

Puigdevall, Ponç,La Catalunya bruta, Quadern d'El País, 14-II-2002, Barcelona, 2002

 

 

soldats salamina

Cercas Mena, Javier, Soldats de Salamina, Tusquets Editores, Barcelona, 2001

El nucli central de la novel·la gira entorn de la persona real de Rafael Sánchez Mazas, escriptor i ideòleg de la Falange Española, estret col·laborador de José Antonio Primo de Rivera i, en particular, de l'episodi en el qual va escapar del seu afusellament. La Guerra Civil Espanyola està acabant, i les tropes nacionals avancen cap a Catalunya. Les tropes republicanes en retirada destrueixen ponts i vies de comunicació per protegir la seva fugida. Sánchez Mazas, pres a Barcelona, escapa d'un afusellament col·lectiu al santuari del Collell (Mieres). Quan surten a cercar-lo, un soldat republicà que acaba d'emocionar tots els presos ballant al so del pasdoble Suspiros de España el troba, l'encanona però, finalment, li perdona la vida i el deixa fugir. Sánchez Mazas s'amaga al bosc i aconsegueix l'ajuda d'un grup de pagesos als quals tornarà el favor ajudant-los un cop acabada la guerra.  L'autor, Javier Cercas, es converteix en un personatge de la novel·la; un periodista que investiga aquest succés abans d'escriure el llibre. Existeixen diferents itineraris senyalitzats que permeten visitar els escenaris de la novel·la.

 

Cuéllar Bassols, Alexandre, Altres temps, altres hores, CCG edicions, Girona, 2001


Segle XX

Mercader Sunyer, Joan, La Pluja sobre els volcans, Fundació Pere Simón, Olot, 2000

Tree, Matthew, CAT. Un anglès viatja per Catalunya per veure si existeix, Columna, Barcelona, 2000

Dalmau , Marcel, Fotografies, , Olot, 1998

Ramoneda Molins, Josep, "Memòria impressionista de la Garrotxa", dins Descobrir Catalunya, 4, Grup 62, Barcelona, set-oct 1997

Calders Rossinyol, Pere, Un estrany al jardí i altres contes, Ed. de la Magrana, Barcelona, 1995

Triadú Font, Joan, El Collsacabra, Ed. Proa, Barcelona, 1994

Roig Fransitorra, Montserrat, El cant de la joventut, Ed. 62, Barcelona, 1991

Verdaguer Santaló, Jacint, Excursions i viatges, Ed. Barcino, Barcelona, 1991

Navarro Santaeulàlia, Josep, Terra negra , La Magrana, Barcelona, 1990

Teixidor Comes, Joan, Més apunts, 1986-1989, Ed. Destino, Barcelona, 1990

Bohigas Guardiola, Oriol, Combat d'incerteses. Dietari de records, Ed. 62, Barcelona, 1989

fluvià, joan teixidor

Teixidor Comes, Joan, Fluvià, Ed. Columna, Barcelona, 1989

Fluvià és el llibre que clou tota l’obra poètica de Teixidor, amb un total de 26 poemes autobiogràfics, i conté un resum bellíssim i emocionant  de la vida de l’autor. Resseguint aquest itinerari literari per l'alt Fluvià es poden visitar els paratges descrits al poemari.

 

Griera Calderón, Rafael, Olot, , Impremta Aubert, 1988

Teixidor Comes, Joan, El Príncep, Ed. Columna, Barcelona, 1988

Berga Boix, Josep, Escrits diversos, Editora de Batet, Olot, 1987

Manent Cisa, Marià, El vel de Maia, Destino, Barcelona, 1985

Planella Domènech, Gabriel, Història d'un paisatge, Laertes, Barcelona, 1985

Teixidor Comes, Joan, Els anys i els llocs, Destino, Barcelona, 1985

Vayreda Vila, Marian, Obres Completes, Ed. Selecta, Barcelona, 1984

Berga Boix, Josep, La pujada del gegant, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1983

Permanyer Lladós, Lluís, Sagarra, vist pels seus íntims, Edhasa, Barcelona, 1982

Bosch de la Trinxeria, Carles, Lena, Tipografia La Renaixensa, Barcelona, 1982

Bofill Mates, Jaume, Breu florilegi de versos noucentistes, Ajuntament d'Olot, Olot, 1981

Cambó Batlle, Francesc, Memòries, Ed. Alpha, Barcelona, 1981

Teixidor Comes, Joan, Tot apuntat, 1965-1975, Ed. Destino, Barcelona, 1981

canigó

Verdaguer Santaló, Jacint, Canigó, Selecta, Barcelona, 1980

Després de L'Atlàntida (1877), Idil·lis i cants místics (1879) i dos volums de tema montserratí (1880), la publicació de Canigó (1885) significà la confirmació del geni poètic de Jacint Verdaguer (Folgueroles 1845—Vallvidrera 1902) i la culminació de la nostra Renaixença literària. Concebut com una llegenda romàntica, Canigó té elements que en permeten una lectura simbolista, dins el context de la nova poesia del moment. El seu component mítico-patriòtic, i els seus excepcionals encerts lingüístics i formals, en fan una obra de referència ineludible en la literatura catalana contemporània. Verdaguer va escriure parts d'aquesta obra des del santuari de la Mare de Déu del Mont (Albanyà), on es pot pujar a peu a través de diferents itineraris.

 

Pla Casadevall, Josep , Notes del capvesprol, dins OC 35, Ed. Destino, Barcelona, 1979

Berga Boix, Josep, Llegendes de la comarca d'Olot, Aubert Impressors, Olot, 1977

Pla Casadevall, Josep, Tres guies, OC 30, Destino, Barcelona, 1976

Rovira Virgili, Antoni, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries de la guerra i de l'exili, Ed. Curial, Barcelona, 1976

Albert Corp, Esteve, Les cinc branques. Poesia femenina catalana, [l'autor], Barcelona, 1975

Jordà Güell, Ricard, Si no us agrada..., Impremta Aubert, Olot, 1974

Pla Casadevall, Josep, Un petit món del Pirineu, dins OC 27, Destino, Barcelona, 1974

de Zamora , Francisco, Diario de los viajes hechos en Cataluña, Curial, Barcelona, 1973

Nadal Farreras, Josep M., Exercicis de retòrica (crònica personal de la meva història recent), Agpograf, [Barcelona?], 1971

Pla Casadevall, Josep , Tres senyors, dins OC 19, Ed. Destino, Barcelona, 1971

Tell Lafont, Guillem August, Poesies, Impremta Atlés, Barcelona, 1971

Manent Cisa, Marià, A flor d'oblit, Ed. 62, Barcelona, 1968

Pla Casadevall, Josep, Viatge a la Catalunya Vella, dins OC 9, Destino, Barcelona, 1968

de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Poesies, Ed. Barcino, Barcelona, 1968

Sargatal Plana, Alfred, Retalls del diari d'un adolescent (poemes), Impremta de Pere Alzamora, Olot, 1966

Danés Torras, Joaquim, Llibre d'Olot, Ed. Selecta, 1960, Barcelona

Maragall Gorina, Joan, Obres Completes, 2 vols., Ed. Selecta, Barcelona, 1960

Soldevila Zubiburu, Carles, Bellesa de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1956

Carreras Pau, M. Concepció, Tribut al paisatge i Fonts d'Olot, Impremta Aubert, Olot, 1953

de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Evocacions i altres poesies, Biblioteca Olotina, Olot, 1950

Armengol Prat, Lluís, "El Far, escenografia de leyenda", dins Pyrene, , , 1949

Cardona Roig, Osvald, Els plàtans d'Olot (Epigrames), dins Pyrene, , Olot, 1949

Gelabert Rincón, Josep, El Vora-Tosca, Impremta Aubert, Olot, 1949

Pla Casadevall, Josep  Calendario sin fechas: Olot-San Lluc, "Destino", núm. 640, , , 12-XI-1949

Prat Moliner, Josep O., "Nuestro Río", Pyrene, 4, juliol, Olot, 1949

Torrent , Rafael, "Trío de fuentes cantarinas", dins Pyrene, , Olot, 1949

Benavent de Barberà, Pere, Homes, homenets i homenassos, Gràfica Minerva, Bar, 1935

Villar de Serch, Anicet, Terra i ànima. Lectures sobre coses de Catalunya, Miquel A. Salvatella, Barcelona, 1934

Capdevila Balançó, Josep Maria, Amics i terra amiga, Ed. Barcino, Barcelona, 1932

Teixidor Comes, Joan, Poemes, Publicacions de la Revista, Barcelona, 1932

Vinyas Comas, Joan, Memòries d'un gironí, Impremta Masó, Girona, 1932

Santamaria Monné, Joan, Visions de Catalunya: (Catalunya vella - La muntanya), Sallent, Barcelona, 1928

Guasch Miró, Joan M., "Vores del riu", pòrtic a Bells indrets de la comarca olotina, L'Estampa, Barcelona, 1926

Munteis Bracons, Josep, La quietud del pendís, Llibreria Catalònia, Barcelona, 1926

Benet , Rafael, Joaquim Vayreda, , Barcelona, 1922

de Garganta Fàbrega Vila-Manyà, Josep Maria, Hores de col·legi, Impremta Bonet, Olot, 1922

Hostalrich Fa , Dolors, "Discurs presidencial dels Jocs Florals d'Olot l'any 1919", La Veu de Catalunya, , 28-IX-1919

Millàs-Raurell , Josep, "Ònixs", dins Vida Olotina, 152, , , III, 1919

d'Ors Rovira, Eugeni, La ciutadania oficial i la Ciutadania eficient, Seny, , 1919

d'Ors Rovira, Eugeni, "Glosari: Perill", La Veu de Catalunya, Barcelona, 31-XII-1919

d'Ors Rovira, Eugeni, "Glosari.- Històries de les Esparregueres", dins La Veu de Catalunya, , , agost-setembre 1919

Benavent de Barberà, Pere, Flors d'ametller, Gràfiques Verdaguer, Barcelona, 1918

Barnadas Mestres, Josep Maria, Esboços i estudis. VII. Tres esparses perdudes, Vida Olotina, núm. 87, Olot, 4-V-1917

Berga Boix, Josep, Clareta, Estampa de Vda. de N. Planadevall, Olot, 1917

d'Ors Rovira, Eugeni, "Oració dels soldats mutilats. Discurs presidencial dels Jocs Florals d'Olot 1917", , Olot, 1917

Verdaguer Santaló, Jacint, Excursions i viatges, Ilustració Catalana, Barcelona, [1913?]

Pous Pagès, Josep, La vida i la mort de Jordi Fraginals, Societat Catalana d'Edicions, Barcelona, 1912

Oller de Moragas, Narcís, Discurs del certamen Literari-Artístic d'Olot 1909, , ,

Soler Hubert, Frederic, L'apotecari d'Olot, Impremta de Salvador Bonavia, Barcelona, 1909

Carner Puig-Oriol, Josep, Primer llibre de sonets, , Barcelona, 1907

Berga Boix, Josep, Mar de brutícia-Un retrato esborrat, Tipografia catalana, Barcelona, 1906

Massó Torrents, Jaume, Desil·lusió, Tipografia L'Avenç, Barcelona, 1904

Torras Nató, Lluís, Garbellas de fajol, Impremta de Pere Alzamora, Olot, 1904

la punyalada

Vayreda Vila, Marian, La punyalada, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1904

La punyalada és l'obra més important de l'escriptor olotí Marià Vayreda i Vila. És una prospecció psicològica mitjançant la memòria autobiogràfica d'un personatge, i es considera una de les grans novel·les catalanes de la sortida de la tradició realista. La punyalada és la tercera obra de Vayreda, publicada pòstumament l'any 1904, que va morir quan estava corregint les proves d'impremta de la primera edició. Aquesta edició es va publicar a la revista "La il·lustració Catalana", sense pròleg i amb il·lustracions de Josep Berga i Boix i Josep Berga i Boada. Aquesta novel·la és el preludi, pels seus plantejaments, del Modernisme. Rebuda amb força entusiasme, es convertí en referent del realisme literari. Part de la novel·la transcorre a la zona entre Sadernes i Sant Aniol d'Aguja, que es pot visitar a través de diferents itineraris, com ara aquest.

 

Massó Torrents, Jaume, Croquis pirinencs, Segona sèrie, L'Avenç, Barcelona, 1903

Berga Boada, Josep, De la cartera, dins Lectura Popular, vol. IX, Estampa La Renaixensa, Barcelona, [s.d.]

Pla Cargol, Lluís G., De tot vent, Proses dels camins de la vida, Il·lustració Catalana, Barcelona, [s.d.]

Prat Moliner, Josep O., Històries de bèsties bones, Impremta Aubert, Olot, [s.d.]

Ribot Serra, Manel, Poesies, dins Lectura Popular XI, La Renaixensa, Barcelona, [s.d.]



Segle XIX

Ferrusola Feixas, Ramon, "Lo Salt de la Núvia (Llegenda Pirenaica), dins Sanch Nova 23-24, , , 1900

Guasch Miró, Joan M., Joventut. Poesies d'en Joan M. Guasch. Il·lustrades per J. Berga i Boada i C. Devesa, Llibreria d'A. Verdaguer, Barcelona, 1900

Vayreda Vila, Marian, Sanch Nova, Impremta de N. Planadevall, Olot, 1900

Utrillo Morlius, Miquel, Olot, Sanch Nova, 13-15, , 1900

records darrera carlinada

Vayreda Vila, Marian, Records de la darrera carlinada, Impremta de N. Planadevall, Olot, 1898

Quan va esclatar la tercera guerra carlina (1872-1876), el jove olotí Marian Vayreda, fill d’una família de la petita noblesa rural, es va incorporar a l’exèrcit carlí. Integrat en el cos de cavalleria, va arribar a formar part de l’estat major del general Savalls. Durant prop de tres anys, va participar en accions destacades fins que va ser ferit en una mà. Al final de la guerra es va exiliar a França. Vint-i-cinc anys després, i amb una mirada que el pas del temps havia tornat desenganyada cap als ideals de la joventut, Marian Vayreda, convertit en pintor i escriptor, va narrar els diversos episodis, entre caricaturescos i patètics, que va viure a la guerra.  Escrits amb subjectivitat, però també amb vigor i precisió, els Records de la darrera carlinada constitueixen una crònica desencantada i desmitificadora de l’absurd d’una guerra. "Records de la darrera carlinada" també és el nom que rep una de les 15 propostes temàtiques de Garrotxa Cultour, concretament la que aglutina els indrets relacionats amb les guerres carlines.

 

Devesa Pinadella, Celestí, L'Andreu de Platraver, "La Renaixensa, vol. XXVIII", , 1898

Masifern Marcó, Ramon, "A la meva enamorada", Flor natural del VIII Certamen Literari d'Olot 1897,

L'Olotí, Olot, 18-IX-1897

Bosch de la Trinxeria, Carles, Records d'un excursionista, Impremta "La Renaixensa", Barcelona, 1887

Rusiñol Prats, Santiago, Anant pel món, Tipografia de l'Avenç, Barcelona, 1896

Berga Boix, Josep, L'estudiant de la Garrotxa, La Ilustració Catalana, Barcelona, 1895

Gomis Mestre, Cels, "El Triai (Festa popular olotina)", dins L'Avenç, , , 1893

Bosch de la Trinxeria, Carles, Tardanias, Impremta La Renaixensa, Barcelona, 1892

Piferrer Fàbregas, Pau, Cataluña, 2 vols., Ed. de Daniel Crotezo y Cia, Barcelona, 1884


Font bibliografia: Atles Literari de les terres de Girona + elaboració pròpia.